El Sot.cat

TEO HERRUZO: “L’educació i  el desenvolupament són les claus de la nostra acció”

President de l’ONG Acció Solidària Vallès

IRINA GARCIA MONTERO- Ens trobem al despatx d’Acció Solidària Vallès, en un edifici fosc, ubicat en una zona industrial de Sant Quirze. La foscor de l’indret combina amb el poc optimisme que en Teo Herruzo, president de l’ONG Acció Solidària del Vallès, presenta al principi de la nostra conversa.

La consciència social és un de les assignatures pendents de la majoria de la ciutadania, el panorama econòmic tampoc ajuda a despertar-nos, i els valors egocentristes d’occident no contribueixen en res al canvi. No obstant això, tal i com diu en Teo, “sempre hi haurà persones disposades a ajudar”. Això és el que tenen clar des d’Acció Solidària del Vallès, una ONG de Sant Quirze formada al 2006 sota l’objectiu de sensibilitzar, desenvolupar i educar. La seva zona d’acció és tant aquí com a allà: a Sant Quirze i a Senegal.

Es diu que en temps de crisi les persones senten més empatia per la resta i són més solidàries... és cert?

No, en absolut, només cal veure l’administració. La veritat és que no ofereix una gran quantitat de diners en desenvolupament. L’Ajuntament de Sant Quirze aporta un 0’7, quan l’any passat era un 0’8 i les previsions no són gaire esperançadores.

I a nivell de carrer, la situació és més esperançadora que des de l’administració? Sant Quirze és solidari?

No hi ha una sensibilització majoritària. S’ha de tenir en compte que Sant Quirze és una població de classe mitjana o alta i, per tant, la majoria dels seus habitants té la vida força assegurada o, com a mínim, presenta estabilitat.

Quan fem campanyes no tenim una resposta massiva; sí que hi ha qui s’apropa, però acostumen a ser persones que precisament ja estan conscienciades. En canvi, la nostra tasca té el punt de mira en la ciutadania que encara no respon a l’ajuda social.

Quin és el perquè d’aquesta actitud?

Generalitzant molt, l’individualisme seria la causa principal. No només passa a Sant Quirze, passa a tota la societat. Vivim en un món on aprenem a preocupar-nos exclusivament per allò que només ens incumbeix de forma més immediata.

És una tendència que ja es veu, fins i tot, als més petits. Abans les formes de joc eren col·lectives i al carrer, en canvi ara es juga a jocs de només una persona, a casa.

Aleshores, les previsions són optimistes o pessimistes?

D’entrada són negatives, no crec en unes perspectives millors a curt termini. Tot i així, si no tingués esperança no treballaria en una ONG, seria absurd. A més a més, sempre hi haurà persones disposades a ajudar. Hi ha esperança, ara bé, també s’ha de tenir present la realitat.

Vosaltres formeu part d’aquest gruix de persones disposades a ajudar, quins objectius us marqueu des d’Acció Solidària?

Quant a l’àmbit local, la sensibilització de la població quirzetenca és un dels nostres deures. Consisteix en intentar aconseguir omplir el buit de consciència social del nostre entorn.

D’altra banda, l’educació i  el desenvolupament són les claus de la nostra acció quan marxem a Senegal. Oferir coneixement i projectar vies de creixement és imprescindible per fer avançar a una societat.

Voleu aconseguir educació i desenvolupament, una tasca encoratjadora però també difícil. Quan veu arribar a Senegal per primer cop què us veu trobar?

L’acció solidària a Senegal va començar al 2006 a les poblacions de Tambacounda, Thionk-Essyl i Thiobon. Quan vam arribar ens vam trobar amb una societat amb molt poc teixit productiu i, el més greu, amb una mancança formativa i professional enorme. Allà les sortides professionals són mínimes. Els nens quan surten de les escoles amb els coneixements bàsics les perspectives de futur que tenen són molt precàries.

És una situació que ni el polítics estan assabentats. És increïble, hi ha quatre hores de vol des d’aquí en canvi sembla que hi hagi un retrocés en el desenvolupament d’uns 50 anys.

Respecte el panorama inicial i després de 6 anys de treball, com ha estat l’evolució?

Analitzar el resultat és molt relatiu. Si parlem a curt termini, hi ha resultats els resultats físics de les infraestructures que hem anat creant. Ara bé, mirant a llarg termini, els projectes d’educació i formació que hem desenvolupat donen el seu fruit amb el temps.

Tenim el projecte David Rovira, desenvolupat a la població de Tambacounda, que consisteix en realitzar una sala d’informàtica, una pista esportiva i banys pels alumnes del centre de secundària Quinzaibogu.

Després hi ha el projecte Bamtaba, Liceo Mame Chief, també a la població de Tambacounda, on vam seguir apostant per desenvolupar una sala d’informàtica i també  una biblioteca.

Un altre projecte enfocat cap a les escoles és el de Thiobon, on ens encarreguem de la reforma i l’adequació de l’edifici. Finalment, tenim el projecte A Nare, a la població de Thionk-Essyl, basat en desenvolupament agrícola i taller de costura per a dones.

Per què només enfoqueu l’acció en dones i nens?

Els nens està molt clar, si no vetllem per la infància i pel el seu aprenentatge no hi ha possibilitat de millora.

Quant a les dones, a Senegal són les que s’encarreguen de la gestió i l’estructura familiar ja que els homes acostumen a marxar a treballar. El desenvolupament d’elles tant a nivell educatiu, econòmic com sanitari i social és el que permet millorar les condicions de vida en general i que obtinguin autosuficiència.

Per a què el resultat sigui positiu cal un esforç conjunt, quina és la relació respecte les altres ONG o projectes de solidaritat de Sant Quirze? Teniu tasques en comú?

Formem part de la Taula de Solidaritat de l’Ajuntament on també hi participen la resta d’ONG del municipi. Acostumem a reunir-nos un cop al mes i això ens serveix per planificar i organitzar projectes.

Quins són aquests projectes?

Doncs moltes coses, des de col·laboració als actes més típics com la Festa Major o el Carnestoltes, fins a activitats més puntuals com xerrades, paradetes, exposicions, concerts, conferències, formació a les escoles etc.

Què ha de fer una persona que vulgui ajudar i col·laborar amb vosaltres?

Nosaltres no requerim cap formació concreta, no s’ha de tenir estudis específics, només necessitem voluntat, voluntat per ajudar.  Evidentment que es necessita cert coneixement de la situació de l’indret on s’ajuda, però això s’aprèn.

A nivell pràctic, la nostra pàgina web és la principal via de comunicació, com la majoria d’ONG semblants a la nostra; allà oferim el nostre correu electrònic i telèfon. Un cop hem establert contacte, només cal involucrar-se en els projectes i participar en les reunions. El cooperant té dues formes de col·laborar, ja sigui amb contribució econòmica, ja sigui amb participació activa.

Qualsevol ajuda és positiva...

Evidentment, per exemple, fa poc un noi es va interessar per nosaltres i es va oferir a ajudar-nos amb la pàgina web. Una ONG necessita participació en qualsevol àmbit.

Enllaços d’interès: http://acciosolidariavalles.org/

IRINA GARCÍA MONTERO

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la